Reptes del desenvolupament local

Els territoris afronten a dia d’avui una sèrie de reptes essencials que poden formular-se, esquemàticament, en forma de tensions. La resposta, o combinació de respostes, que donin a aquestes grans qüestions condiciona el model de desenvolupament local. Així, en la definició d’aquest model per a una comunitat, el primer pas que es proposa és la reflexió sobre fins a quin punt està afectat per aquestes tensions i el debat sobre les orientacions a seguir.

La següent taula presenta el conjunt de set reptes identificats. Per a cadascun, s’ofereixen els valors en discussió, i en relació amb ells es representen els models/visions.

Principals reptes globals del desenvolupament econòmic als municipis, i valors en tensió associats

 

GLOBALITZACIÓ (tensió Global – Local)

La globalització és un procés de creixement del nombre de relacions socials i econòmiques a escala planetària accelerat a les darreres dècades per la implantació de noves tecnologies d’informació i comunicació, així com l’obertura de mercats. En aquest context s’exacerba la tensió entre la localitat i la globalitat –activitats físicament veïnes poden tenir menys relacions econòmiques que activitats geogràficament remotes. Així, es subverteixen les distàncies.

 

CANVI CLIMÀTIC (tensió Adaptació – Mitigació)


El Canvi climàtic, descobert per anàlisi científica dels canvis en la meteorologia i els seus impactes ambientals, condueix a reptes tant d’adaptació i minimització de riscs inevitables, com de mitigació i reducció, a través d’estratègies que condueixin a la reducció de les emissions de gasos a l’atmosfera, tant de reducció de la demanda i el creixement econòmic com d’utilització de noves tecnologies i models d’organització de la producció més eficients. La tensió adaptació.mitigació porta a la possible contradicció entre propiciar o induir canvis de comportament socials i promoure determinats valors, o accelerar la implantació de noves tecnologies.

 

URBANITZACIÓ (tensió Extensió – Regeneració)


El govern del territori –de la urbanització, de les infraestructures, és un dels àmbits jurisdiccionals més clarament definits. Mentre l’extensió de la urbanització permet processos de creixement ràpids, la reurbanització exigeix processos més lents i complexos. Les administracions locals, competents en urbanisme i amb recursos financers molt limitats, tenen el repte d’evitar que decisions d’urbanització precipitades –per facilitar l’atracció d’activitats econòmiques exteriors, o el creixement d’activitats existents que altrament podrien deslocalitzar-se, limitin les oportunitats de desenvolupament futur i causin costos superiors no assumibles en la gestió dels serveis públics.

 

 

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC (tensió Creixement – Suficiència)


La tensió entre creixement i suficiència és la més evident en qualsevol model de desenvolupament. Els límits al creixement s’han plantejat tant des d’una perspectiva social com ecològica. Al mateix temps, però, increments de productivitat aconseguits amb noves tecnologies han portat a successives reorganitzacions socials i a nous equilibris/crisis ecològiques. Avui conviuen posicions extremes entre un “ecologisme profund” –que se situa proper al ludisme i al primitivisme, i visions transhumanistes que celebren una nova humanitat simbiòtica.  A mig camí, es plantegen models de “desenvolupament sostenible” o de “decreixement seré”, que plantegen com a repte la internalització de tots els costos socials i ambientals que pot provocar la tecnologia.

 

PRODUCTIVITAT (tensió Tecnologia – Treball)


El progrés tecnològic planteja a curt termini el repte fonamental d’elevar ràpidament la qualificació professional del conjunt de la societat, necessari per garantir l’empleabilitat en un mercat de treball que exigeix altres capacitats i coneixements. Mentre un creixement basat en el treball –en el nombre de persones ocupades, té impactes socials positius a curt termini, difícilment pot garantir una productivitat i competitivitat suficient per garantir el creixement del benestar social a mig termini. El progrés tecnològic també genera altres formes i organitzacions del treball, d’estar dominat només per grans empreses industrials a l’emergència de xarxes de petites i mitjanes empreses connectades globalment.  A mig termini, es pot produir un gap cultural entre diferents generacions i grups socials pel seu diferent accés a la tecnologia.

 

SOCIABILITAT (tensió Integració – Exclusió)


La sociabilitat està tensionada en el sentit que els espais públics de comunicació es transformen molt ràpidament. El nombre de persones que neixen i viuen tota la vida al mateix municipi disminueix, tant com les persones que segueixen la professió o l’ofici dels seus pares, o que tenen una mateixa feina durant tota la seva vida laboral. Les relacions familiars i de veïnatge canvien. Al mateix temps, les migracions es produeixen des de més lluny, i afecta persones de cultures més distintes i de rendes més extremes, tenen un component més temporal, i provisional que abans. Mantenir una certa identitat comunitària esdevé més complex que anys enrere, tot i que són les dimensions locals –a escala de barri, o de carrer fins i tot, i globals, paradoxalment, les que es reforcen en la identitat de les persones. Al mateix temps emergeixen “identitats-projecte”, vinculades a un interès comú.

 

GOVERNABILITAT (tensió Corporativisme – Ciutadania)


Resultat dels reptes anteriorment presentats,  el repte fonamental per a les administracions publiques, que tenen jurisdiccions territorials fixes,  es respondre a canvis globals. Mentre la globalització econòmica pot tenir una connotació liberal, la localitat té una connotació de major proteccionisme social i ecològica, fins i tot cultural. La regulació jurídica és en gran part encara de base territorial –en el marc dels Estats, però gradualment emergeix una regulació internacional privada, no directament emparada per l’opinió dels ciutadans. Els governs tenen el repte de mantenir la seva legitimitat social al mateix temps que són cada dia menys eficients per quan no tenen ni la capacitat o competències ni els recursos per poder atendre les demandes ciutadanes. Al mateix temps, els governs semblen paulatinament més condicionats per grans corporacions privades que tenen activitats globals i que actuen més com empreses multilocals que multinacionals.

Els reptes poden vincular-se a objectius concrets de desenvolupament i així faciliten la reflexió estratègica i el monitoratge i avaluació de les intervencions.