Territoris cooperatius

 Reptes

 Factors

Les cuitats cooperadores tenen com a repte hibridar les propietats, les gestions, i el finançament dels projectes urbans i ciutadans més enllà de les relació ciutadana-administració o ciutadana-capital privat. D’altra banda, els projectes ciutadans que sorgeixen i reclamen accés a les infraestructures són sovint projectes complexos que sorgeixen des de les xarxes socials. Com articular els protocols d’accés als recursos és tasca fonamental per habilitar un urbanisme ciutadà, resilient i accessible per a tots. El desenvolupament local s’orienta a través de models econòmics, mediambientals i socials més participatius i sostenibles. Les ciutats tenen una abundància de recursos no utilitzats en espera de ser activats amb l’ajuda de l’experiència i el coneixement dels ciutadans.

D’acord amb els principis de l’Aliança Cooperativa Internacional, les organitzacions econòmiques són responsables amb l’entorn en què se situen. És un model de ciutat on factors com el treball, la formació i l’emprenedoria social hi tenen un pes molt important.

Les ciutats cooperatives són cosmopolites i desenvolupen activitats basades en el foment de la interacció entre els ciutadans, involucrant-nos en la presa de decisions així com l’assumpció de responsabilitats a nivell comunitari. La gestió és democràtica i assumeix com a valors la igualtat.

L’economia social i solidària a Barcelona

Anna Fernàndez, Ivan Miró (La Ciutat Invisible), 2016A l’informe sobre L’Economia Social i Solidària a Barcelona es radiografia el sector de l’ESS, que s’estima que genera al voltant del 8% del total de l’ocupació a Barcelona i el 6% del PIB de la ciutat.L’informe pretèn ser una aproximació quantitativa i qualitat a l’univers de l’Economia Social i Solidària a la ciutat, detecta problemàtiques específiques de l’àmbit, i será una de les eines que serviran de base per treballar el Pla Estratègic de Foment de l’ESS del govern municipal, en els pròxims mesos, que articularà l’acció de mandat en aquesta àrea.Descarregar article

The Cleveland Model – How the Evergreen Cooperatives are Building Community Wealth

The Democracy Collaborative, in partnership with the Cleveland Foundation, the Ohio Employee Ownership Center, the  City of Cleveland , and the city’s major hospitals and universities—is helping to implement a new model of large-scale worker-owned and community-benefiting businesses. The Evergreen Cooperative Initiative is beginning to build serious momentum in one of the cities most dramatically impacted by the nation’s decaying economy.
coop_city
Increasingly, this model is being referred to nationally as The Cleveland Model. Other cities nationwide have begun the process of replicating and adapting this innovative approach to economic development, green job creation, and neighborhood stabilization.Visit website

Convergence in an enlarged Europe: The role of network cities

Koen Frenken and Jarno Hoekman (2006)Using economic growth data on 1088 regions (NUTS3) we analyse the determinants of regional convergence in an enlarged Europe (EU25). We introduce a number of qualitative city classifications to test whether network cities, which operate in global trade networks and relatively independent from their hinterland, converge more quickly than other areas. Evidence suggests that, apart from the traditional determinants of growth (initial income, population density, technology), network cities indeed foster higher growth than other cities and than rural areas. A short discussion of European policy follows.Visit website

Network Cities: Creative Urban Agglomerations for the 21st Century

David F. Batten (1995)The global economy is nurturing an innovative class of polycentric urban configurations: network cities. A network city evolves when two or more previously independent cities, potentially complementary in function, strive to cooperate and achieve significant scope economies aided by fast and reliable corridors of transport and communications infrastructure. Creative network cities place a higher priority on knowledge-based activities like research, education and the creative arts. The cooperative mechanisms may resemble those of inter-firm networks in the sense that each urban player stands to benefit from the synergies of interactive growth via reciprocity, knowledge exchange and unexpected creativity. Two case studies are discussed briefly—Randstad Holland and Kansai, Japan. Since much of their future dynamism may rely upon transnational human resources, it is foreseen that more network cities will transcend national borders during the next millennium.Visit website