Factors territorials

Localització i accessibilitat

La connectivitat es pot descompondre amb dos elements: la localització i l’accessibilitat. La localització és fixa des del punt de vista dels municipis (un municipi no es pot canviar de lloc), mentre que l’accessibilitat és la posició d’un territori (o d’una empresa) respecte els factors de producció i els mercats. Aleshores, per incidir-hi s’actua per mitjà dels ajuts a la localització o bé millorant la connectivitat. Les infraestructures de comunicació faciliten d’accedir a un lloc, a un mercat, a una empresa, a una persona, etc. Amb la revolució del transport i de les TIC els conceptes de mobilitat, proximitat i distància s’han vist profundament alterats. Tot i amb això, les inversions en el sistema viari i ferroviari, els ports i els aeroports, així com la seva lògica de xarxa, continuen sent una variable important per al desenvolupament.

 

Ordenació urbana

Fan referència als usos del sòl, l’habitatge, els equipaments, les infraestructures de mobilitat interna, les xarxes de telecomunicacions i als serveis urbans (llum, aigua, energia, etc.). Formen un capital públic que facilita les activitats econòmiques existents i augmenta el potencial per generar-ne de noves a la seva àrea d’influència, i tenen un paper clau en la qualitat de vida. La tendència a la proliferació de sòls que solament tenen una funció (industrial, residencial, etc.) i la segregació espacial fan que les polítiques públiques hagin d’orientar-se, d’una banda, a fomentar usos mixtos del sòl i, de l’altra, a la resolució dels conflictes que puguin plantejar-se en aquesta barreja.

 

Espais d’activitat econòmica

Es tracta de les bases físiques consistents en la disponibilitat i el cost d’espais adequats, al sòl, sostre i altres recursos de l’entorn construït per al desenvolupament. La creació de sòl o sostre condicionat per facilitar l’establiment d’empreses és l’activitat més típica dels ajuntaments en l’àmbit de les intervencions físiques. Els entorns econòmics de la província són extraordinàriament diversos: terres agrícoles, polígons industrials, edificis d’oficines, carrers comercials, places de mercat, districtes recreatius, districtes centrals de negocis, parcs tecnològics, districtes urbans de coneixement, vivers d’empreses, espais de cotreball, llocs abandonats amb activitats temporals… A mesura que les activitats econòmiques esdevenen més complexes i canvien els processos productius, apareixen nous espais i alguns esdevenen obsolets.

 

Qualitat ambiental

La gestió dels recursos comuns com l’aigua i l’aire, la cultura ambiental, els hàbits ciutadans en aspectes com la reducció de consums, el reciclatge i la reutilització, o els models energètics, són factors presents en els estudis comparatius internacionals de ciutats i territoris, en contrast amb l’escassa presència que tenen en les anàlisis que es realitzen a casa nostra. Per exemple, l’anomenat Better Life Index de la OCDE quantifica aquest factor a partir de la contaminació de l’aire i la qualitat de l’aigua. La gestió d’aquests comuns a dia d’avui té una atenció creixent en els nivells locals. En l’esfera de contacte dels aspectes territorials amb els socioculturals apareixen el paisatge i el patrimoni com a elements rellevants de dinamització local, tal com mostren els resultats de l’enquesta AtlesDEL presentats anteriorment.

 

Estudis relacionats