Tallers de debat

Tallers amb experts convocats per la Diputació de Barcelona, per tal de validar i aprofundir en les conclusions de l’enquesta. S’han realitzat dos tallers; un al 13 d’abril i l’altre el 19 d’arbil.


Taller amb observatoris (13 abril 2016)

Objectiu: presentar els resultats de l’enquesta, i discutir-los amb experts integrats en el panell d’experts. La discussió es va estructurar pregunta per pregunta, comparant els resultats generals amb els del panell, i aprofundint en l’anàlisi de les diferències.

Conclusions:

  1. La capacitat de resposta dels municipis a la crisis ha estat bastant positiva (prop del 60% de respostes), i la perspectiva de  desenvolupament és bastant o molt positiva (70% de respostes)
  2. Han augmentat les desigualtats (prop d’un 70%  de respostes) i aquestes condicionaran el desenvolupament econòmic futur. Els aspectes vinculats al capital social no s’identifiquen com claus pel desenvolupament del territori per al conjunt dels enquestats, però sí pel panell d’experts d’observatoris que prioritzen en major mesura aspectes com la formació i la qualificació personal.
  3. Ha augmentat la dependència de decisions preses a l’exterior (50% respostes). L’obertura exterior es confirma com un factor clau de desenvolupament per molts territoris.
  4. L’atractivitat del territori a les empreses exteriors condicionarà enormement el desenvolupament futur. Aquest factor es confirma com element clau de desenvolupament local (90% de respostes indiquen que tindrà molta o bastant importància en el futur)
  5. La valorització de les activitats locals tindrà tanta o més importància com l’atractivitat a activitats exteriors. Als ajuntaments se’ls reconeix una capacitat bastant bona o molt bona de valoritzar actius locals, en un 70% de respostes). En canvi, les entitats locals tenen menor eficàcia en l’atracció d’activitats exteriors.
  6. Mentre alguns territoris tendeixen a especialitzar-se altres tendeixen a diversificar-se –tal i com fan també les empreses. Hi ha una progressiva complexitat en les estructures productives, que no resulten per tant un factor de desenvolupament tan rellevant. Ho és més la posició de cada empresa i territori en la cadena de valor.
  7. Les iniciatives d’economia social i solidària són avui significatives i tendiran a ser-ho en forma creixent en el futur (d’acord a un 80% de respostes). Tot i així, el capital social –la participació i acció comunitària, la innovació social, no és un factor tan rellevant de desenvolupament com d’altres.
  8. S’utilitzen eines i processos de participació estratègica (d’acord al 70% de respostes) i seran rellevant també en el futur. Aquest és un factor clau de desenvolupament –però no tant com d’altres vinculats a la intel·ligència corporativa, com la cooperació o la capacitat institucional.
  9. Per molts responents (prop del 30%) la planificació urbanística no és coherent amb el desenvolupament econòmic. El factor de disponibilitat d’infraestructures locals és considera menys rellevant, però, que l’accessibilitat.
  10. Els factors claus pel desenvolupament continuen sent pel conjunt dels experts el dinamisme econòmic local, l’accessibilitat i els serveis locals de promoció econòmica, si bé també la qualificació professional i la organització dels mercats de treball.

Descarregar presentació

 


Taller amb experts (19 abril 2016)

Objectiu: presentar els resultats de l’enquesta, i discutir-los a fons. La discussió es va estructurar pregunta per pregunta, tal i com es va fer en el taller amb observatoris.

Conclusions generals del l’enquesta:

  1. L’enquesta dóna un resultat optimista en quant a la resposta del territori a la crisi i al paper dels serveis de promoció econòmica local, així com de la planificació estratègica i de la capacitat dels ajuntaments per valoritzar recursos locals. Probablement es deu a la percepció que la crisi en part està superada i que durant els darrers anys els serveis de promoció econòmica local han tingut prou capacitat d’adaptació de les noves demandes socials i empresarials.
  2. Es valora que la capacitat d’adaptació de les economies locals és, en general, elevada i que s’ha innovat en les polítiques públiques, tant pel que fa als continguts com als rols exercits. Tanmateix, els impactes de la crisi han estat asimètrics: no tot el teixit productiu ha reaccionat igual davant la crisi i els símptomes de recuperació no es traslladen a tot el mercat de treball ni ho fan al mateix ritme.
  3. El creixement de les desigualtats socials i la insuficient coherència entre la planificació urbanística i la promoció econòmica es reconeixen com a reptes importants. A escala local es constata una enorme dificultat de coordinació entre la planificació urbanística, sotmesa a una complexitat burocràtica creixent i a llargs terminis en el temps, i les polítiques socials i de promoció econòmica, molt més immediates.
  4. Es considera que la dependència de les economies locals a les dinàmiques externes és elevada i tendeix a augmentar. Es creu que la capacitat d’atracció (d’inversions, d’empreses, de turisme…) ha tingut un efecte positiu aquests anys de recessió. Tanmateix, existeix un risc de vulnerabilitat, de forma que la connexió amb l’exterior ha de ser equilibrada.
  5. L’especialització i diversificació han estat fins fa poc estratègies centrals del desenvolupament territorial. En termes relatius, però, en l’enquesta és vist com un aspecte poc rellevant i planteja dubtes sobre la capacitat dels ajuntaments per incidir-hi. D’altra banda, s’entén que no són opcions contraposades sinó complementàries (vocacions industrials poden conviure amb un fons de serveis que contribueixi no només a l’ocupació i productivitat sinó també a la qualitat de vida).
  6. En els factors de desenvolupament es valoren més els de caràcter físic (377) seguit dels aspectes intangibles o immaterials (357) i, finalment, dels vinculats a la governança i la capacitat d’acció de la comunitat (288). El desenvolupament és un procés en què interaccionen molts elements de naturalesa diversa.
  7. El paisatge i el patrimoni es valoren com un tema relativament important per al desenvolupament de molts territoris (73 respostes). També els espais d’activitat, la infraestructura urbana, l’ocupació, el coneixement i la qualificació.
  8. La destrucció del model de caixes es considera que ha tingut impacte en el model de desenvolupament local. Al costat de la pèrdua de llocs de treball, hi ha menys facilitats de crèdit per a les petites empreses i es produeix una bancarització de l’economia. Entitats residenciades a fora ara controlen un volum significatiu de l’estoc d’habitatges i possibilitats de finançament. Dins els factors de desenvolupament, l’apartat de capital i finances surt poc puntuat, però tanmateix condiciona fortament la vida empresarial.
  9. Amb tot, els factors convencionals del desenvolupament econòmic –el dinamisme empresarial local, l’accessibilitat del territori i els serveis de promoció econòmica local- continuen sent els més rellevants per al conjunt dels experts. Tot i així, apareixen també altres factors més vinculats a la capacitat institucional, la innovació social, les noves economies socials col·laboratives i la disponibilitat de recursos financers i l’accés a fons de capital risc.

Descarregar presentació (1)

Descarregar presentació (2)

img_4060img_20160419_103817_2img_4064_2img_4063